Desperta!

Una orquestra singular.

Dissabte, 17 d’octubre del 2020, 10 h del matí. Un grup de nens i nenes va ocupant l’auditori de Trémolo. Són alumnes del nivell elemental. La seva formació musical és encara a les beceroles però, tot i això, estan disposats a tocar junts. Com a les orquestres professionals, la majoria dels seus components es reparteixen entre les cordes i els vents, però també hi tenen cabuda la percussió i el piano. Fins aquí, res d’especial si no fos que no hi ha ni faristols ni partitures! És l’orquestra Tutti Frutti.

Guitarra en mà, en Bernat Padrosa inicia una roda d’acords, fa una proposta de ritme i convida els intèrprets a afegir-s’hi. Ajudats per en David Manresa i Miquel Rodríguez, professors de violí i de vent metall, els diferents intèrprets van fent aportacions a la melodia respectant el ritme proposat. I així, d’aquesta manera, deixant via lliure a la creativitat, es va confegint una peça, senzilla harmònicament, que s’acosta a la música popular actual. No hi fa res si la tècnica és encara força rudimentària. Allà on la tècnica no arriba, hi arriba la música!. Es fa realitat, d’aquesta manera, aquell principi, recollit en el projecte pedagògic de Trémolo, segons el qual «sense grans complexitats tècniques, els alumnes aprenen a tocar junts, a seguir el director d’orquestra i, sobretot, a posar la seva individualitat musical al servei d’un resultat conjunt que alimenta aquesta orquestra».

Una idea brillant

S’acosta el final de la sessió. La peça musical va prenent cos. Queda encara molta feina per fer però ja hi ha una base sòlida sobre la qual es podrà seguir treballant més endavant. Abans de marxar es demana als intèrprets que pensin un títol per a la composició col·lectiva. Un d’ells, en Cesc, exclama gairebé sense pensar-s’ho: Desperta!, La proposta és ràpidament acceptada per tothom. No hi ha millor manera de definir allò que pretén la Tutti Frutti: desvetllar la creativitat individual de cadascú i posar-la al servei del col·lectiu.

De la idea a un projecte d’escola.

És ben sabut que la nostra manera d’entendre l’aprenentatge es fonamenta en tres accions bàsiques: experimentar, interioritzar i compartir. Les dues primeres són ben presents en les sessions de la Tutti Frutti. Cada intèrpret s’aproxima a la música des de l’experimentació i la va fent seva a mesura que incorpora les aportacions pròpies i de la resta d’intèrprets. És evident que el fet de tocar en grup porta implícita la compartició d’allò que s’aprèn, però no n’hi ha prou. Cal fer arribar a tanta gent com sigui possible  el producte final de la feina col·lectiva. Els berenars musicals, els concerts monogràfics, les classes obertes o els grans concerts de Nadal o de final de curs, responen a aquesta necessitat. Ara bé, com podem satisfer-la condicionats com estem per la crisi sanitària?

John Maynard Keynes, britànic, va ser un dels economistes més influents del segle XX. D’ell és aquesta frase: “Allò que és inevitable rara vegada succeeix, és l’inesperat allò que acostuma a passar”. Keynes sentenciava d’aquesta manera que és molt difícil de saber què ens durà el futur i que cal estar preparat per a qualsevol cosa imprevisible que pugui passar. El futur, venia a dir, no està escrit.

El Desperta! D’en Cesc fa bona la sentència de Keynes. La seva idea ens ha obert una porta que creiem tancada. Farem del Desperta! un projecte transversal que impliqui tots els grups de l’escola.

Mica en mica us anirem explicant de quina manera anirem construint aquest projecte col·lectiu. La idea marc és que aquesta i d’altres propostes musicals que sorgeixin a la Tutti Frutti es puguin convertir en un material bàsic per a tots els instruments, el llenguatge musical i grups de l’escola, des del nivell elemental fins al grau professional, passant pels grups de Veu i Espectacle, la coral d’adults i les corals Generació XXI i A Capella XXI. Cada grup en farà l’ús que més s’adapti a les seves necessitats. Al nivell elemental, n’analitzaran els elements bàsic de l’harmonia, el ritme i la melodia. Al grau professional, hi aprofundiran, tant en la seva vessant de música clàssica com moderna. I als grups vocals, els tocarà posar-hi veu.

Hores d’ara  no tenim la certesa que a final de curs haguem pogut deixar enrere la crisi sanitària.  Potser caldrà esperar fins a Nadal!… En qualsevol cas, volem que el Desperta! es converteixi en un cant al retrobament, un crit a l’esperança i una declaració compartida que la música ens fa millor persones.