Un concert al Palau
Bernat Padrosa al Palau
Cartells als fanals i una placa a la porta.
Ara fa poc més de dotze anys, un modest full de paper escrit en blanc i negre anunciava que Bernat Padrosa, professor superior de guitarra, s’oferia per donar classes d’aquest instrument. Ell mateix en va fer un munt de còpies i les va anar enganxant pacientment per tots els fanals del barri. Resultat? Fracàs absolut, cap trucada, nul interès entre el veïnat.
Constant i tossut com és de mena, va decidir de millorar tant el disseny com el contingut de l’anunci. Convenientment assessorat, va fer desaparèixer el negre, va conservar el blanc i hi va afegir tons ataronjats al fons. Va triar, pel seu compte, un nom per a l’escola de la qual era l’únic professor, Divers; hi va afegir un subtítol, Classes per a nens, joves i adults i aquest eslògan, Guitarra a mida. Tota una declaració d’intencions, no trobeu?. Els fanals, de nou, van ser col·laboradors tan impassibles com necessaris del segon intent de difusió.
Ben aviat va començar a rebre les primeres trucades i els primers alumnes… però l’escola no era més que una anònima habitació de casa seva. Calia fer-la visible d’alguna manera. Una discreta placa enganxada a la porta del pis ho deia ben clar: Divers. Guitarra a mida.
El primer trasllat i el canvi de nom.
El nombre d’alumnes va anar creixent mica en mica. Al cap d’uns mesos es va fer evident que calia fer un pensament. Tenir l’escola a casa és còmode però sovint incompatible amb la vida familiar. Fa de mal fer això de transmetre la passió per la guitarra a la mida de cada alumne i alhora desentendre’s de les corredisses, crits, plors o jocs dels dos menuts de la casa. Uns baixos del carrer Homer van semblar una bona solució. Es tractava d’un local d’una sola peça, no gaire gran, però suficient per sentir-s’hi bé. Un gran mirall, convenientment adherit a un dels panys de paret, traslladava als ocupants una major lluminositat i una fictícia però confortable sensació d’amplitud.
Les classes a mida no eren, ni de bon tros, l’única activitat docent d’en Bernat. Un any enrere havia començat a treballar com a professor de música en un institut de secundària. Docència a banda, participava com a organitzador i intèrpret en els festivals de guitarra d’estiu de Blanes i Lloret. Va ser una iniciativa impulsada amb dos guitarristes més a través d’una associació que van anomenar Trémolo, Associació per a la Difusió de la Guitarra Clàssica. El nom va fer fortuna i, aprofitant el canvi de local, l’escola va passar a dir-se tal com avui la coneixem.
I què se n’ha fet del Guitarra a mida?. Un bon dia una mare va entrar al local d’Homer sol·licitant classes de piano per un seu fill. En pocs dies es va incorporar a l’escola en Néstor Calderer i pocs dies després, per una demanda similar, es va incorporar en Francesc Sarrias, professor de guitarra elèctrica. De llavors ençà, l’escola ha anat creixent sense oblidar mai aquesta premissa fundacional: fer música a la mida de les motivacions i interessos diversos de les persones que acollim. L’escola, doncs, es podria dir Trémolo, música a mida…
Una història d’amor i desamor
En molt poc temps Trémolo va créixer de tal manera que era indispensable un nou canvi de local. Molts de vosaltres ja coneixeu com han anat les coses en els darrers anys. El 2010 es va traslladar al local actual, poc després s’hi va afegir el local del Tremolo petit, i més recentment la sala Nota 79. Tot plegat ha suposat per al Bernat un enorme esforç i una dedicació extraordinària a la gestió i la docència en detriment d’una altra vessant que l’apassiona, la d’intèrpret.
Ens confessa que fa prop de quatre anys que va prendre la decisió retornar-li a la guitarra el temps que es mereixia. I que, posats a fer, volia homenatjar-la amb alguna aportació personal que ampliés el repertori existent per a aquest instrument. La primera idea va ser de transcriure per a guitarra, la suite Ibèria d’Isaac Albéniz, però ho va desestimar perquè li va sembla un repte massa ambiciós. Després de valorar diferents alternatives es va decidir finalment per les Impressions íntimes de Frederic Mompou. I vet-ho aquí, que, com en les històries amb final feliç, en Bernat i la guitarra s’han reconciliat. El retrobament ha sigut tan satisfactori que ha decidit fer-lo públic. Nos ho perdreu, oi?
Bernat Padrosa, guitarrista
El proper dilluns 19 d’octubre a les 19.00, a la sala d’assaig del Palau de la Música Catalana, presentarà el nou disc amb música de Mompou. A banda de les Impressions íntimes, conté la Suite Compostelana i unes Cançons i danses originals per a guitarra . Si desitgeu assistir-hi, hi esteu convidats! Poseu-vos en contacte amb la secretaria de Trémolo i us donaran una invitació.
Si no us fos possible, us oferim una altra oportunitat: el 30 d’octubre, a les 19:00 interpretarà el mateix programa al Festival de Música Religiosa de Vic.