Avui parlem amb… Carles Valls

En Carles és professor de música a Trémolo i un dels impulsors de l’estudi del llenguatge musical per projectes. En acabar els estudis de Magisteri en l’especialitat d’Educació Musical, en Carles va iniciar un llarg camí de formació musical abans d’arribar a Trémolo. En destaquem els aspectes més significatius: Estudis de composició a l’ESMUC, postgrau de direcció coral, més de vint cursos a l’estranger de perfeccionament de piano, pedagogia, música de cambra, composició… De nou a Catalunya, treballa a diferents conservatoris fins entrar al Conservatori del Liceu on exerceix com a Cap de Departament del Grau Professional. Inquiet de mena, demana una excedència i marxa a Munic a completar els seus estudis de direcció.

Com és que has aterrat aquí després d’haver fet coses tan diverses?

En tornar de Munic se m’ofereix la possibilitat d’entrar a Trémolo com a coordinador de grau professional. No m’ho penso dues vegades… Segueixo, això sí, fent altres feines. Dirigeixo una coral, preparo alumnes que volen accedir al grau superior, alimento una plataforma de materials i recursos que els ajudin a preparar la prova d’accés, acabo de gravar un disc…

A Trémolo, què hi fas exactament?

A banda de ser responsable de la coordinació del grau professional, em faig càrrec de  les assignatures de llenguatge musical i harmonia de 1r a 6è del grau professional i en dirigeixo les dues camerates. També dono llenguatge al primer curs del grau elemental.

Un dels trets de Trèmolo és una aposta decidida per fer la matèria de llenguatge musical d’una manera diferent de la convencional, a través de projectes. En què consisteix?

La idea de treballar per projectes la vaig posar en marxa quan feia de professor de música a l’escola Garbí, on ja hi havia una certa tradició en aquest sentit. M’hi vaig trobar un ambient on era possible generar nous materials i posar-los al servei de l’aprenentatge de la canalla. De fet, ja havia intentat tirar endavant un projecte similar al Conservatori del Liceu però no em va ser possible desenvolupar-lo amb profunditat perquè hi havia força resistència al canvi.

Em va semblar que, a Trémolo, hi havia la possibilitat de modificar la manera de fer pròpia dels conservatoris, on no s’acaben d’incorporar aquestes noves metodologies que pretenen entendre com l’alumne aprèn, que busquen fonamentar-se en els interessos dels alumnes, que reclamen que ells i elles tinguin un paper més actiu en la construcció del seu aprenentatge, que en siguin els protagonistes…

Com es concreta això a Trémolo, especialment en el grau professional on tu n’ets el responsable?

Els sis cursos del grau professional estan dividits en tres cicles, amb dos cursos a cada cicle. Inicialment teníem la idea d’estendre als tres cicles l’aprenentatge del llenguatge a través de projectes però al tercer cicle conviuen alumnes que pretenen  accedir al grau superior amb d’altres que no. Això ens obliga a adaptar l’aprenentatge a l’estructura de la prova que hauran de superar aquells alumnes que vulguin cursar el grau superior. Així doncs, de moment ens limitem a treballar per projectes tant en el grau elemental com en els quatre primers cursos del grau professional.

M’imagino que ha de ser tot un repte conjuminar els interessos dels alumnes, la construcció activa del propi aprenentatge, amb els continguts previstos en el currículum oficial. Quines són les principals dificultats a les que heu de fer front?

Segurament la principal dificultat que hem de superar és que la classe no es converteixi en un espai poc exigent pel que fa al compromís i al rendiment de l’alumnat. No és senzill trobar el punt d’equilibri entre la necessària llibertat creativa de l’alumne i el rigor en la feina.  Això obliga el professor de música a adequar el seu paper dins l’aula, a acompanyar els nois i noies en el seu procés de creixement i descoberta, tot garantint un ambient distès i seriós alhora.

L’altra dificultat és l’elaboració d’uns materials que siguin innovadors, atractius, exigents, integradors dels continguts i que facilitin l’avaluació del progrés d’aprenentatge sense necessitat de recórrer exclusivament a la resolució d’una fitxa o a la superació d’un examen.

Potser seria bo que ens concretessis amb una mica més de detall en què consisteixen els projectes que esteu fent ara mateix…

Sí, és clar! Els alumnes de tercer i quart de grau professional han de ser capaços de compondre, al llarg del curs, tres temes per al grup de combo al que pertanyen, en el ben entès que els temes han d’incorporar els continguts previstos en el currículum. Els resultats de l’aprenentatge es valoren a partir de les partitures generades durant el curs i amb la seva interpretació davant dels professors i, probablement, també de les famílies. Paral·lelament, al llarg del curs, els nois i noies han d’anar completant pel seu compte una sèrie de fitxes que pretenen ajudar a fer la necessària síntesi dels coneixements adquirits.

A primer i segon fem un projecte que anomenem “La història sense paraules”. Es tracta que els nois i noies siguin capaços de crear un discurs musical que acompanyi una història escrita. La idea és que el discurs musical s’adeqüi a la història, acompanyant l’acció i reflectint-ne les emocions, talment com si fos una banda sonora. Per aconseguir-ho cal que els nois i noies coneguin els materials musicals, els acords, els ritmes i descobreixin quina relació tenen amb les emocions, els ambients…

Heu pogut comparar els resultats que esteu obtenint amb els d’una metodologia més convencional, o és massa d’hora encara?

L’única manera que tenim de moment és comparar-ho amb la nostra experiència anterior. És cert que encara no tenim uns indicadors prou clars, contrastables, que puguin avaluar el grau d’assoliment dels objectius… però hi ha un fet evident i és que treballar el llenguatge musical per projectes suposa que l’alumne aprèn música en la mesura que fa música i que la interpreta. Aquest ha de ser l’element clau de l’avaluació més que no pas la lectura o el dictat musical.  El fet de ser capaç de llegir o interpretar una partitura està molt bé, és necessari, però no inclou totes les habilitats que incorpora un projecte: la creativitat, l’elaboració de la idea musical… A més, els projectes haurien de permetre una millor adaptació del procés d’aprenentatge a les necessitats i capacitats de cadascú.

 Les noves tecnologies, hi tenen algun paper en els vostres projectes?

Mira, fa pocs dies vaig fer servir amb els alumnes de quart un programa que es diu garageband. Aquest programa et permet agafar diferents mostres de ritmes i combinar-les per fer el teu tema. Està molt bé, però és més un divertiment, un joc, que no pas un instrument facilitador d’un aprenentatge rigorós… Per altra banda, no hi ha prou recerca encara sobre com aquestes tecnologies poden estar al servei d’un aprenentatge que vagi més enllà del resultat immediat, absent de reflexió…

Coneixeu d’altres escoles de grau professional on es treballi per projectes?

Ara com ara no hi ha cap escola que treballi així…

Sou pioners, doncs!

Sí, sí… la nostra intenció és que d’aquesta experiència en surti algun tipus de manual que serveixi per estendre el mateix model a altres escoles. Ens agradaria, a més, poder actuar com a formadors d’aquells professors i professores de música que s’interessin pel nostre model.

Una altra cosa que fem, i que no és gaire freqüent, és incorporar l’instrument dins la classe de llenguatge… ens cal, tanmateix, aprofundir la coordinació entre els professors i professores de llenguatge i els d’instrument. De moment només ho hem aconseguit a quart de grau professional amb el professorat dels grups de combo.

Anem acabant… sabem que una de les teves ocupacions és preparar gent per accedir al grau superior de música.

Sí, ja fa anys que ho faig pel meu compte. Passa que la connexió entre l’últim curs de grau professional i el grau superior està molt allunyada, hi ha un salt molt gran de nivell. A més no hi ha materials editats per preparar-la, ni exàmens resolts… És una activitat amb la que gaudeixo molt perquè m’obliga a recollir materials d’altres països, veure com ho fan, és un altre món!

I ara sí, per acabar…En començar l’entrevista em deies que havies fet un postgrau de direcció coral. Exerceixes com a director de coral actualment?

Sí! Ara només en porto una perquè tinc molta altra feina, però és un àmbit amb el que m’hi sento molt bé… Fa uns set anys vaig conèixer un professor que va ser assistent de direcció del mític Sergiu Celibidache, director d’orquestra i pedagog romanès. Vaig entrar en contacte amb el món de la fenomenologia de la música. Per mi va ser una descoberta que em va transformar… Podríem dir que hi ha un Carles abans i un Carles després en la manera d’aproximar-me a la música i ho he experimentat, precisament, a través de la direcció coral!

Les darreres paraules d’en Carles exemplifiquen allò que Howard Gardner, l’introductor de la teoria de les intel·ligències múltiples, va anomenar una “experiència cristal·litzant”. Segons Gardner, hi ha situacions, moments o experiències que encenen la “flama de la passió”, la clau indispensable per al desenvolupament de les habilitats i el talent de l’alumnat. Per al Carles, la descoberta de la fenomenologia de la música va ser, sens dubte, una experiència cristal·litzant. Tant de bo, els projectes associats al llenguatge musical siguin una font inesgotable d’experiències cristal·litzants per a tots els nois i noies de Trémolo!