Fer música? No ho dubtis, el teu cervell t’ho agrairà
Una màquina extraordinària
Pensa en l’objecte més complex que coneguis. Potser et vindrà al cap el Falcó Mil·lenari, el supercomputador Mare Nostrum, o ASIMO, el robot humanoide desenvolupat per Honda. Sí, certament, són objectes molt complexos però hi ha una cosa que és encara més complicada. No t’hauràs de bellugar d’on ets per trobar-la: la tens dins del teu crani i s’anomena cervell (en realitat, la part del sistema nerviós allotjada dins del crani s’anomena encèfal, per bé que el cervell és la part més important). Si segueixes llegint veuràs que no exagerem gens ni mica…
Un cervell humà té, de mitjana, al voltant de vuitanta-cinc mil milions de cèl·lules, les neurones (85.000.000.000). Potser el teu cervell en té deu mil milions de més o de menys però aquest no és el secret d’un cervell ben treballat. El secret rau en el nombre de connexions que s’estableixen entre neurones, en les xarxes neuronals. Un cervell humà té uns dos-cents bilions de connexions (200.000.000.000.000) però si el teu és un cervell estimulat que juga, es diverteix, llegeix i viu intensament, pot arribar a tenir fins a mil bilions de connexions (1.000.000.000.000.000), és a dir, cinc vegades més!
Potser et semblarà que escombrem cap a casa però la neurociència ens assegura que la música té un paper molt rellevant en aquest augment de connexions, especialment en els nens i nenes fins a quart o cinquè de primària. (Si la teva incorporació al món de la música és més tardana, no pateixis. L’augment de connexions també es produeix però a un ritme més moderat).
El centre del plaer
A la primera meitat del segle XX, dos científics de la Universitat MacGill a Montreal, van descobrir una zona situada a la base del cervell, el nucli accumbens, que produeix una substància anomenada dopamina. Inicialment va ser definit com a centre del plaer o de la recompensa perquè provoca sensacions plaents.
Avui dia sabem que la dopamina no només es produeix al nucli accumbens sinó a d’altres zones del cervell que connecten amb diverses àrees molt importants en l’aprenentatge com les relacionades amb la memòria, la presa de decisions i… les emocions! Estareu d’acord amb nosaltres que poques activitats humanes són tan generadores d’emocions com la música! Les emocions són essencials, són la cola que lliga els aprenentatges, el ciment que consolida els nostres records.
També sabem que el sistema de recompensa de la dopamina es relaciona amb dues substàncies més, la serotonina i les endorfines. Està demostrat que la interacció d’aquestes tres substàncies, incideixen de forma directa en l’aprenentatge, més concretament amb la motivació per aprendre i el plaer que se’n deriva. Així doncs, de plaer, de música va la cosa, talment com el que sentim quan ens enamorem.
Les prediccions d’un visionari
Us sona el nom de Ray Kurzweil? Potser no el coneixeu però és una persona molt present en les nostres vides perquè és l’enginyer en cap de Google… El 1985 va fer una colla de prediccions sobre el futur. Se n’han complert gairebé el 85%. Va preveure, per exemple, que tots duríem a la butxaca un aparell que ens permetria fer coses increïbles, els smartphones, o que hi hauria cotxes que podrien desplaçar-se sense conductor. El primer smartphone va posar-se a la venda el 1997, fa només 23 anys!, i cap adolescent d’avui pot comprendre que poguéssim viure sense aquest giny. Kurzweil afirma que el 2029 els ordinadors podran treballar de manera autònoma i generar nou coneixement i que el 2030 podrem traslladar tota la informació del nostre cervell al núvol i enviar-nos correus electrònics de cervell a cervell.
Serà possible? Es fa difícil de dir però estem convençuts que la música seguirà sent una font inesgotable de creixement emocional. Així doncs, salut, música…i dopamina!