Blog

És la música un llenguatge universal?

musica-llenguatge-universal


Una cançó de bressol

Els samis, habitants originals de la Lapònia, són un dels pobles indígenes més grans d’Europa. Els nyangatom, són un petit poble indígena de pastors seminòmades que viuen a Etiòpia i Sudan del Sud. Us heu situat? Ara, imagineu-vos aquesta escena: una mare sami canta al seu fill una cançó de bressol abans de dormir. Si fa no fa a la mateixa hora, milers de quilòmetres al sud, una mare nyangatom mira de tranquil·litzar el seu fill amb una cançó. Malgrat les diferències culturals, les dues criatures podrien intercanviar-se i sentirien el mateix efecte calmant. Podria argumentar-se que això és així perquè totes les cançons de bressol mantenen patrons similars que converteixen la música en un llenguatge universal. Això, si més no, és el que deuria pensar, ara fa prop de 200 anys, el poeta Henry W. Longfellow, la primera persona en defensar la universalitat del llenguatge musical.

Un professor de Harvard

Samuel Mehr, és professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Harvard, expert en ciència de dades i amb una sòlida formació musical. En el seus estudis sobre la psicologia de la música, es va adonar que molts articles començaven amb la referència a Longfellow. D’acord, es va dir a si mateix, la música deu ser un llenguatge universal… però és possible demostrar-ho científicament?

Al llarg de cinc anys, Mehr i els seus col·laboradors, s’han dedicat a recopilar centenars de gravacions emmagatzemades en biblioteques i col·leccions particulars d’antropòlegs i musicòlegs d’arreu del món. Tot el material acumulat constitueix l’anomenada Història Natural de la Cançó.

L’experiment

Per centrar la recerca i esbrinar si la música és un llenguatge universal, els investigadors han analitzat música vocal, peces cantades amb lletra i sense instruments, de poc més de 300 societats indígenes d’arreu del món. Tot seguit, han seleccionat cançons de 60 societats diferents i han escollit quatre situacions que són compartides per totes les societats: cançons de bressol, cançons d’amor, cançons per a curar i cançons per a ballar.

Les cançons seleccionades s’han deixat escoltar a 29.357 persones (!), la majoria de les quals no són musicòlegs, i que les escolten per primer cop i en llengües que no entenen.

El resultats

  • Encara que siguin de cultures remotes, els humans reconeixem perfectament les cançons per a ballar i les distingim de les cançons de bressol: prop del 60% de la gent sap distingir-les sense error.
  • Les cançons d’amor es confonen més amb les emprades per a curar, al voltant del 40% d’encert, però aquest resultat està molt per sobre del 25% que obtindríem si responguéssim a l’atzar.
  • S’evidencia l’existència de patrons comuns en cultures diverses: les cançons són harmòniques, treballen dins d’unes mateixes tonalitats i combinen monotonia i innovació de manera similar.

Aquests i d’altres resultats han estat publicats el passat mes de novembre a la revista Science, demostrant que la música és un llenguatge universal.

La música dels alienígenes

A Trémolo hem conegut aquest estudi gràcies a la divulgació que n’ha fet Gemma Marfany a través de l’article setmanal que escriu a El Nacional. No podem evitar de transcriure les paraules amb les que clou el seu article:

“El dubte que em queda a mi, dins la ciència-ficció, és si la música seria igualment universal i transmetria els mateixos sentiments a organismes intel·ligents alienígenes amb els quals no compartiríem ni els mateixos orígens evolutius ni els mateixos constrenyiments biològics. M’atreviria a dir que no.”

No sabem si John Williams, autor de la banda sonora de la pel·lícula de Steven Spielberg  Close Enconters (Encontres a la Tercera Fase) hi estaria d’acord… La seva mítica seqüència musical de 5 notes (re, mi, do, do, sol) era una proposta de comunicació intergalàctica. El llenguatge de la música, ara sí, absolutament universal!